El meu primer wwooofing!!!ueeeehh?Quines ganes tenia de tocar terra. Sembla ser que treballar la terra està directament connectat amb la segregació d'endorfines. Yes!
He passat ja una setmana a la comunitat Hapissam. Una comunitat molt especial però totalment a l'inversa de la comunitat on vaig fer el curs (Tui) Aquí accidentalment han acabat visquent uns a prop dels altres. Hippyes dels anys 60-70 on es passaven els dia de festa fumant marihuana, prenent LSD i heroina. Tres noies van morir, d'altres han quedat amb algunes enfermetats com hepatitis C...El resultat és, alguns que fumen algun porret de tant en tant i d'altres que a les 10 del matí ja estan destilant el seu propi alcohol, però això sí, tots són encantadors. Com diu la B, és un tema de tria de opcions. I la veritat és que no hi ha punt de comparació amb els que han deixat enerera aquell món i als que aquell món els va atrapar. Físicament sembla que es portin 20 anys de diferència.
Respecte a treballar al camp com la majoria ja sabeu o heu escoltat, és molt dur. Doncs imaginar-vos a sobre envoltada d'unes mosquetes "sandflyes" que t'estan mossegan tota l'estona, en aquests moments la meva cara mai ha estat taaaan adolescent, plena de picades per tot el front i coll, i tb mans i braços, són absolutament desesperants...en aquells moments que estàs plantant i fent feina amb els dits a la terra, intentant fer les coses al detall i tens sense exigerar 20 mosquetes a sobre de tu que te piquen, et preguntes per què cony estàs plantant a Nova Zelanda tinguet una preciosíssima casa amb terra que no te la pots acabar a Mallorca o poguent estar amb en Pep i el seu pare que també planta organic!!de veres que hi ha dies que no m'entenc. Després quan arribes a "casa" fas una mica de foc i et seus davant d'ell, ho tornes a veure tot clar, gràcies Rut.
3 Setmanes van passar fins que vaig tenir que dir adéu. La veritat és que em va fer pena marxar, deixar aquell jardí on hi vaig posar tanta ilusió i que em va deixar aprendre i experimentar. I tb evidentment la gent. A mesura que van passar els dies, van ser més nombroses les trobades amb els de la comunitat. Vam començar nosaltres "ses espanyoles" fent un bon sopar "típic" amb balls tradicionals inclós i després cada un d'ells va voler fer un sopar tb a casa seva. El dia del meu aniversari, en G i en M, s'ho van montar perquè jo no fes absolutament rès de rès, aquí el dia del teu aniversari tothom fa de tot per tu i tu no has de moure ni un dit, és el teu dia, i no seré jo sa que no respecti algo propi d'una cultura! em vaig deixar fer molt agraïda. Vaig sentir moltíssim carinyo i m'ho vaig passar molt bé. A més un dia abans vam conèixer els wwoofers de sa comuitat des costat i des d'aquell dia no ens vam seperar. A part del meu aniversari, vam començar a fer dinars i sopars conjuntament. Pel matí treballant i per la tarda cuinant.
Sempre tindré un especial record d'en G, 60 anys, ell és defineix com a biker, té una Harley impresionant,i és el primer qui comença a destilar el seu alcohol. Després de molt insistir vaig acceptar anar amb ell a fer una volta amb sa moto, bastant acollonada perquè sempre va gat, però em va jurar que quan agafa sa moto mai beu, que són moltes peles en joc i que ho té molt clar. Va ser un dia molt bonic, vam gaudir molts els dos, la seva dona va morir de cancer fa un any i era la primera vegada que portava una dona a la moto, tot un privilegi, gràcies G per aquest gran honor. De veritat que en 3 setmanes vaig sentir molt de carinyo. Només hi ha una cosa que no trobaré a faltar, Adéu sandflys!
He passat ja una setmana a la comunitat Hapissam. Una comunitat molt especial però totalment a l'inversa de la comunitat on vaig fer el curs (Tui) Aquí accidentalment han acabat visquent uns a prop dels altres. Hippyes dels anys 60-70 on es passaven els dia de festa fumant marihuana, prenent LSD i heroina. Tres noies van morir, d'altres han quedat amb algunes enfermetats com hepatitis C...El resultat és, alguns que fumen algun porret de tant en tant i d'altres que a les 10 del matí ja estan destilant el seu propi alcohol, però això sí, tots són encantadors. Com diu la B, és un tema de tria de opcions. I la veritat és que no hi ha punt de comparació amb els que han deixat enerera aquell món i als que aquell món els va atrapar. Físicament sembla que es portin 20 anys de diferència.
Respecte a treballar al camp com la majoria ja sabeu o heu escoltat, és molt dur. Doncs imaginar-vos a sobre envoltada d'unes mosquetes "sandflyes" que t'estan mossegan tota l'estona, en aquests moments la meva cara mai ha estat taaaan adolescent, plena de picades per tot el front i coll, i tb mans i braços, són absolutament desesperants...en aquells moments que estàs plantant i fent feina amb els dits a la terra, intentant fer les coses al detall i tens sense exigerar 20 mosquetes a sobre de tu que te piquen, et preguntes per què cony estàs plantant a Nova Zelanda tinguet una preciosíssima casa amb terra que no te la pots acabar a Mallorca o poguent estar amb en Pep i el seu pare que també planta organic!!de veres que hi ha dies que no m'entenc. Després quan arribes a "casa" fas una mica de foc i et seus davant d'ell, ho tornes a veure tot clar, gràcies Rut.
3 Setmanes van passar fins que vaig tenir que dir adéu. La veritat és que em va fer pena marxar, deixar aquell jardí on hi vaig posar tanta ilusió i que em va deixar aprendre i experimentar. I tb evidentment la gent. A mesura que van passar els dies, van ser més nombroses les trobades amb els de la comunitat. Vam començar nosaltres "ses espanyoles" fent un bon sopar "típic" amb balls tradicionals inclós i després cada un d'ells va voler fer un sopar tb a casa seva. El dia del meu aniversari, en G i en M, s'ho van montar perquè jo no fes absolutament rès de rès, aquí el dia del teu aniversari tothom fa de tot per tu i tu no has de moure ni un dit, és el teu dia, i no seré jo sa que no respecti algo propi d'una cultura! em vaig deixar fer molt agraïda. Vaig sentir moltíssim carinyo i m'ho vaig passar molt bé. A més un dia abans vam conèixer els wwoofers de sa comuitat des costat i des d'aquell dia no ens vam seperar. A part del meu aniversari, vam començar a fer dinars i sopars conjuntament. Pel matí treballant i per la tarda cuinant.
Sempre tindré un especial record d'en G, 60 anys, ell és defineix com a biker, té una Harley impresionant,i és el primer qui comença a destilar el seu alcohol. Després de molt insistir vaig acceptar anar amb ell a fer una volta amb sa moto, bastant acollonada perquè sempre va gat, però em va jurar que quan agafa sa moto mai beu, que són moltes peles en joc i que ho té molt clar. Va ser un dia molt bonic, vam gaudir molts els dos, la seva dona va morir de cancer fa un any i era la primera vegada que portava una dona a la moto, tot un privilegi, gràcies G per aquest gran honor. De veritat que en 3 setmanes vaig sentir molt de carinyo. Només hi ha una cosa que no trobaré a faltar, Adéu sandflys!
