Després d'un mes d'emocions en part descontrolades, com sempre són, sinó no serien emocions, estic pujada al segon avió del dia 29 de gener de l'últim any d'una etapa en la nostra història, així diu el calendari maya, segons el Jaime, amb el seu peculiar tò de doble sentit, és el darrer any de vida,i per a mi, comença una nova etapa, on els que haguem superat pors, començarem a viure amb més conciència, amb més cor, en definitiva, amb més AMOR. Tots els que m'envolteu estau fent un gran canvi i esforç, deixo un país, econòmicament molt fràgil, vides que s'esforcen per tirar cap endavant buscant esperança a tota aquesta enrevolta, i alhora escales de valors que es giren amunt i avall. Es temps de valents, de nedar contra corrent, de sentir aquesta força que naturalment tots tenim per sobreviure, no estic parlant de problemes, sinó d'OPORTUNITATS, oportunitats de SER,, de SENTIR-SE... Amb el cap ben alt i ple d'orgull, em trec el capell, davants de tots vosaltres, sou valents, perseverants, esteu descobrint com adaptar-vos a aquesta nova situació, creatius, forts, estic molt orgullosa de tenir-vos al costat, Pep, Nuri, Roger, Antonieta, Bibi i Antoine (sou un pack), Abi, Juancar, Pere, Pat, Rosa, Leti, Judith i Nico, mama i molts més,..a llista és tan gran, no cal que jo faci un llistat, vosaltres ja sabeu qui sou, gràcies pel vostre exemple cada un a la seva manera.
Feia temps que no me comprava una revista, però després de fer una valoració i càlcul sobre,l' impacte econòmic, medioambiental, vital i futur, m'hi he decidit, oléee!!visca!!una decisió més (sense paraules) Cuerpomente ha acabat a les meves mans, i el segon article que em trobo parla, d'quella gent que va "contra corrent" Ostres tu!!realment que llest que és l'univers, utilitzant aquests medis de comunicació!!Deu ni dó!!( veritat Bibi?) :)
Només aribar a l'aeroport de Heathrow, m'esperava un xupito gratis de whisky, i jo, fidel a la recomenació de les germanes Vazquez, ràpidament me l'he fotut!mmmm, crec que és el primer xupito de whisky que m'és saborós! Mentre l'escalfor d'aquest es resiteix a desaparèixer del meu esòfeg faig un peregrinatge comercial fins que acabo a una sala per pregar...sí, sí i no us podeu imaginar el bé que me va fer...vaig poder treure'm les sabates, motxila, seure'm al terra, estirar.me, donar gràcies, respirar i en definitiva, SENTIR-ME. Darrera de la meva cortina hi havia d'altres fidels, on cada un seguia la seva "llum".
Ja a l'avió...-ui!!no!!estic al la filera del mig, i a sobre, al mig de dues persones, dos senyors!ufff!!! bueno, no es pot tenir tot en aquest món- Començo a parlar amb el senyor de la meva dreta...-vinga rut, fes un esforç, comença a preparar la teva oïda a la que serà la teva llengua durant uns mesos- ens explicam la vida...-ostres!!quin fred que fa!, tinc el cabell congelat- deicideixo posar-me la manta a sobre del cap, li comunico al senyor de la meva dreta que per cert, ja som íntims, que si no vol riure no miri però que jo necessito posar-me la manta al cap i protegir-me d'aquest aire artificial gèlid, tot confesant-li que al meu país, ja diuen que son bastant rara.
El fred no se'n va - Excuse me, it's very cold- li dic a la maquísima japonesa, l'hostessa de vol; justament m'ha toccat a sota de l'aire acondicionat i ja començo a sentir el nas tapat!de veritat que aquest món està clar que no està fent per gent sensible, -achisss!
Després d'explicar-me el perquè da la temperatura molt coherentment i sense falta de raó però que no treu que jo estigui asseguda a sota de l'aire acondicionat,, em proposa canviar-me amb un noi que té la tele trencada, a veure...he pegat una anada de 1000 euros perquè a sobre hagi de triar o congelar-me o tenir que distreure'm 12 hores sense cap película...la resposta no necessita massa menjada d'olla, -achiiiiissss!em canvio de seient. Ara sí, em demano ví blanc i continuem amb la saviesa de los Vazquez!salut!
Compartir un avió ple de japonesos és molt diferent a compartir-lo amb un ple de rusos, com l'última vegada...aquí hi ha absolutment silenci, mengen poket, i no et trobes tota sola fent exercicis a la part darrera de l'avió, un, dos, un, dos, -Rut ves en compta que ja portem dues de ví i un xupito i et sembla que ets més flexible del que ets!
Vaig aribar a Auckland!!!per fí!!només baixar de l'avió i entrar a l'aeroport mentre vas cap a les maletes, una suau música t'acompanya, diferents cants d'ocells i d'altres animals, sembla que entris dins d'un bosc, a més les pareds estan plenes de dibuixos d'aquests i arbres, és preciós. Una molt bona benvinguda! i a sobre quan pujo al bus que me porta a una altra part de l'aeroport per agafar el que espero sigui el meu últim avió, els "beachboys" em donen tb la seva benvinguda amb la mítica cançó: good, good , good, good vibrations, yeeesss!!
Us heu alguna vegada imaginat equivocar-vos d'avió i aparèixer al Mèxic o al Japó quan la teva idea era anar-te'n algun lloc prop de casa??Avui en dia amb totes les mesures, mirades i remirades del l'Staff de l'areolinea és impossible...ui!!però no haviem quedat que rès és impossible?....
L'avió d'Auckland a Nelson surt amb retard...-uff!!porto dos dies viatjant, siusplau, vull un llit!!! (2hores més tard, una vegada dins de l'avió) -Excuse me, però em sembla que aquest seient al costat de la finestre és el meu- li comento a un noi amb ulls axinats, -ui doncs que estrany- em contesta mentre em mostra el ticket amb el mateix número de seient que el meu, -ostres!!que estrany!- i molt amablament em cedeix el seient, així puc dormir un miketa durant aquesta hora que em queda, i que la finestra em faci de coixí, -quin noi més amable!- De sobte ariba una tercera persona que resulta té uns dels seients on nosaltres ens hem col.locat, es clar, si hi ha dos que tenim el seient 7A, un dels dos s'ha assegut al seient 7B, uf!!quin embull! Arriba l'hostessa de vol, molt estirada per cert, li explikem la situació. -tenim dos 7A, hi ha una equivocació- ens demana mostrar-li el ticket que, en el meu cas, es ressisteix a surtir, on l'he posat!!??, després de 5 minuts, la nice hostessa em mira amb una cara de "nena, fes via que ja és ben hora de partir!" el trobo i ràpidament veig; seient 7A, -Uf!menos mal que no m'he equivocat!- em dic a mi mateixa...De sobte l'hotessa amb un tò sarcàstic em diu, -a veure nena, a on vols anar?i jo contest -a Nelson- -doncs ja estàs baixant ràpid perquè aquest avió se'n va a adahfhshflkdh- no em recordo del nom del lloc que em va dir però la història és que el meu avió era el del costat!!Us imaginau la vergonya que és aixecar-te i abandonar un avió? tothom mirant-te l'hotessa al darrera diguent -s'ha equivocat!- en veu alta mentre comunica a l'avió del costat que no s'enlairi que falta una passatgera que està a un altra avió??jo excusant-me, -es que porto dos dies d'avions, etc, mentre baixo ben ràpid, però aquí no s'acaba el paperot perquè després has de pujar a l'altra avió, torna a passar vergonya, la gent mirant-me com, aquesta què fa pujant tan tard, i jo vermella, amb dues bossses penjant a cada braç i tb d'avall dels ulls, jaqueta a una mà, botella d'aigua a l'altra, monyo a la virulé. de veres que quina peneta de dona que estic feta...ara ja podeu dir, que conexeu a algú que s'ha equivocat d'avió en ple segle XXI!
Feia temps que no me comprava una revista, però després de fer una valoració i càlcul sobre,l' impacte econòmic, medioambiental, vital i futur, m'hi he decidit, oléee!!visca!!una decisió més (sense paraules) Cuerpomente ha acabat a les meves mans, i el segon article que em trobo parla, d'quella gent que va "contra corrent" Ostres tu!!realment que llest que és l'univers, utilitzant aquests medis de comunicació!!Deu ni dó!!( veritat Bibi?) :)
Només aribar a l'aeroport de Heathrow, m'esperava un xupito gratis de whisky, i jo, fidel a la recomenació de les germanes Vazquez, ràpidament me l'he fotut!mmmm, crec que és el primer xupito de whisky que m'és saborós! Mentre l'escalfor d'aquest es resiteix a desaparèixer del meu esòfeg faig un peregrinatge comercial fins que acabo a una sala per pregar...sí, sí i no us podeu imaginar el bé que me va fer...vaig poder treure'm les sabates, motxila, seure'm al terra, estirar.me, donar gràcies, respirar i en definitiva, SENTIR-ME. Darrera de la meva cortina hi havia d'altres fidels, on cada un seguia la seva "llum".
Ja a l'avió...-ui!!no!!estic al la filera del mig, i a sobre, al mig de dues persones, dos senyors!ufff!!! bueno, no es pot tenir tot en aquest món- Començo a parlar amb el senyor de la meva dreta...-vinga rut, fes un esforç, comença a preparar la teva oïda a la que serà la teva llengua durant uns mesos- ens explicam la vida...-ostres!!quin fred que fa!, tinc el cabell congelat- deicideixo posar-me la manta a sobre del cap, li comunico al senyor de la meva dreta que per cert, ja som íntims, que si no vol riure no miri però que jo necessito posar-me la manta al cap i protegir-me d'aquest aire artificial gèlid, tot confesant-li que al meu país, ja diuen que son bastant rara.
El fred no se'n va - Excuse me, it's very cold- li dic a la maquísima japonesa, l'hostessa de vol; justament m'ha toccat a sota de l'aire acondicionat i ja començo a sentir el nas tapat!de veritat que aquest món està clar que no està fent per gent sensible, -achisss!
Després d'explicar-me el perquè da la temperatura molt coherentment i sense falta de raó però que no treu que jo estigui asseguda a sota de l'aire acondicionat,, em proposa canviar-me amb un noi que té la tele trencada, a veure...he pegat una anada de 1000 euros perquè a sobre hagi de triar o congelar-me o tenir que distreure'm 12 hores sense cap película...la resposta no necessita massa menjada d'olla, -achiiiiissss!em canvio de seient. Ara sí, em demano ví blanc i continuem amb la saviesa de los Vazquez!salut!
Compartir un avió ple de japonesos és molt diferent a compartir-lo amb un ple de rusos, com l'última vegada...aquí hi ha absolutment silenci, mengen poket, i no et trobes tota sola fent exercicis a la part darrera de l'avió, un, dos, un, dos, -Rut ves en compta que ja portem dues de ví i un xupito i et sembla que ets més flexible del que ets!
Vaig aribar a Auckland!!!per fí!!només baixar de l'avió i entrar a l'aeroport mentre vas cap a les maletes, una suau música t'acompanya, diferents cants d'ocells i d'altres animals, sembla que entris dins d'un bosc, a més les pareds estan plenes de dibuixos d'aquests i arbres, és preciós. Una molt bona benvinguda! i a sobre quan pujo al bus que me porta a una altra part de l'aeroport per agafar el que espero sigui el meu últim avió, els "beachboys" em donen tb la seva benvinguda amb la mítica cançó: good, good , good, good vibrations, yeeesss!!
Us heu alguna vegada imaginat equivocar-vos d'avió i aparèixer al Mèxic o al Japó quan la teva idea era anar-te'n algun lloc prop de casa??Avui en dia amb totes les mesures, mirades i remirades del l'Staff de l'areolinea és impossible...ui!!però no haviem quedat que rès és impossible?....
L'avió d'Auckland a Nelson surt amb retard...-uff!!porto dos dies viatjant, siusplau, vull un llit!!! (2hores més tard, una vegada dins de l'avió) -Excuse me, però em sembla que aquest seient al costat de la finestre és el meu- li comento a un noi amb ulls axinats, -ui doncs que estrany- em contesta mentre em mostra el ticket amb el mateix número de seient que el meu, -ostres!!que estrany!- i molt amablament em cedeix el seient, així puc dormir un miketa durant aquesta hora que em queda, i que la finestra em faci de coixí, -quin noi més amable!- De sobte ariba una tercera persona que resulta té uns dels seients on nosaltres ens hem col.locat, es clar, si hi ha dos que tenim el seient 7A, un dels dos s'ha assegut al seient 7B, uf!!quin embull! Arriba l'hostessa de vol, molt estirada per cert, li explikem la situació. -tenim dos 7A, hi ha una equivocació- ens demana mostrar-li el ticket que, en el meu cas, es ressisteix a surtir, on l'he posat!!??, després de 5 minuts, la nice hostessa em mira amb una cara de "nena, fes via que ja és ben hora de partir!" el trobo i ràpidament veig; seient 7A, -Uf!menos mal que no m'he equivocat!- em dic a mi mateixa...De sobte l'hotessa amb un tò sarcàstic em diu, -a veure nena, a on vols anar?i jo contest -a Nelson- -doncs ja estàs baixant ràpid perquè aquest avió se'n va a adahfhshflkdh- no em recordo del nom del lloc que em va dir però la història és que el meu avió era el del costat!!Us imaginau la vergonya que és aixecar-te i abandonar un avió? tothom mirant-te l'hotessa al darrera diguent -s'ha equivocat!- en veu alta mentre comunica a l'avió del costat que no s'enlairi que falta una passatgera que està a un altra avió??jo excusant-me, -es que porto dos dies d'avions, etc, mentre baixo ben ràpid, però aquí no s'acaba el paperot perquè després has de pujar a l'altra avió, torna a passar vergonya, la gent mirant-me com, aquesta què fa pujant tan tard, i jo vermella, amb dues bossses penjant a cada braç i tb d'avall dels ulls, jaqueta a una mà, botella d'aigua a l'altra, monyo a la virulé. de veres que quina peneta de dona que estic feta...ara ja podeu dir, que conexeu a algú que s'ha equivocat d'avió en ple segle XXI!
