A CURRAAAAAAR!

El meu primer wwooofing!!!ueeeehh?Quines ganes tenia de tocar terra. Sembla ser que treballar la terra està directament connectat amb la segregació d'endorfines. Yes!
He passat ja una setmana a la comunitat Hapissam. Una comunitat molt especial però totalment a l'inversa de la comunitat on vaig fer el curs (Tui) Aquí accidentalment han acabat visquent uns a prop dels altres. Hippyes dels anys 60-70 on es passaven els dia de festa fumant marihuana, prenent LSD i heroina. Tres noies van morir, d'altres han quedat amb algunes enfermetats com hepatitis C...El resultat és, alguns que fumen algun porret de tant en tant i d'altres que a les 10 del matí ja estan destilant el seu propi alcohol, però això sí, tots són encantadors. Com diu la B, és un tema de tria de opcions. I la veritat és que no hi ha punt de comparació amb els que han deixat enerera aquell món i als que aquell món els va atrapar. Físicament sembla que es portin 20 anys de diferència.
Respecte a treballar al camp com la majoria ja sabeu o heu escoltat, és molt dur. Doncs imaginar-vos a sobre envoltada d'unes mosquetes "sandflyes" que t'estan mossegan tota l'estona, en aquests moments la meva cara mai ha estat taaaan adolescent, plena de picades per tot el front i coll, i tb mans i braços, són absolutament desesperants...en aquells moments que estàs plantant i fent feina amb els dits a la terra, intentant fer les coses al detall i tens sense exigerar 20 mosquetes a sobre de tu que te piquen, et preguntes per què cony estàs plantant a Nova Zelanda tinguet una preciosíssima casa amb terra que no te la pots acabar a Mallorca o poguent estar amb en Pep i el seu pare que també planta organic!!de veres que hi ha dies que no m'entenc. Després quan arribes a "casa" fas una mica de foc i et seus davant d'ell, ho tornes a veure tot clar, gràcies Rut.


3 Setmanes van passar fins que vaig tenir que dir adéu. La veritat és que em va fer pena marxar, deixar aquell jardí on hi vaig posar tanta ilusió i que em va deixar aprendre i experimentar. I tb evidentment la gent. A mesura que van passar els dies, van ser més nombroses les trobades amb els de la comunitat. Vam començar nosaltres "ses espanyoles" fent un bon sopar "típic" amb balls tradicionals inclós i després cada un d'ells va voler fer un sopar tb a casa seva. El dia del meu aniversari, en G i en M, s'ho van montar perquè jo no fes absolutament rès de rès, aquí el dia del teu aniversari tothom fa de tot per tu i tu no has de moure ni un dit, és el teu dia, i no seré jo sa que no respecti algo propi d'una cultura! em vaig deixar fer molt agraïda. Vaig sentir moltíssim carinyo i m'ho vaig passar molt bé. A més un dia abans vam conèixer els wwoofers de sa comuitat des costat i des d'aquell dia no ens vam seperar. A part del meu aniversari, vam començar a fer dinars i sopars conjuntament. Pel matí treballant i per la tarda cuinant.

Sempre tindré un especial record d'en G, 60 anys, ell és defineix com a biker, té una Harley impresionant,i és el primer qui comença a destilar el seu alcohol. Després de molt insistir vaig acceptar anar amb ell a fer una volta amb sa moto, bastant acollonada perquè sempre va gat, però em va jurar que quan agafa sa moto mai beu, que són moltes peles en joc i que ho té molt clar. Va ser un dia molt bonic, vam gaudir molts els dos, la seva dona va morir de cancer fa un any i era la primera vegada que portava una dona a la moto, tot un privilegi, gràcies G per aquest gran honor. De veritat que en 3 setmanes vaig sentir molt de carinyo. Només hi ha una cosa que no trobaré a faltar, Adéu sandflys!

PERMA QUÈ? (CULTURA i AGRICULTURA PERMANENT)

El curs de Permacultura ha estat més que intens. Tres setmanes de classes i convivència sense descans. En aquests moments el meu cap està en aquell punt on sembla que no hagi après rès de tantes coses que ha tingut que processar. Molta teoria i poca pràctica, però els profes s'ho han currat molt bé ho han fet el més dinàmic possible. Algunes vegades m'he vist en situacions molt estranyes, és el que té quan els teus profes són hippies dels de veritat: càntics d'amor al sol i la terra de ben dematí, abans de menjar, entre classe i classe, balls de germanor demanant pietat per totes aquelles criatures a les que estem fent mal, el "Moa" que ja es va extingir, el Kiwibird al qui li queden pocs germans també...gent plorant...o el dia que tots ens vam fer màscares que representaven diferents elements i criatures que et pots trobar a la natura, jo era aigua, un altre era un ocell, un altre el llamp, un altre un arbre, el riu, un bou, etc...tots feiem una espècie de ritual que significava que durant aquella nit ens convertiem en aquelles criatures,i/o elements escollits i feiem una reunió per parlar del moment que estavem vivint, la crisi medioambiental que tots patiem pel canvi climàtic, en definitiva, per la mà de l'home. Imaginau-vos 19 persones assegudes en cercle sobre unes cadires baixetes fetes de troncs, amb una gran foguera al costat i un tambó que portava el ritme mentre ens seiem. Tots amb les mascares posades, jo me MORIA de rialles. Menos mal que en el curs erem 3 espanyols (Aitor vasc i Estela, aragó) i que podiem posar un poc de seny a tot plegat. Em recordo de l'Aitor, mirant-me una altra vegada amb cara de flipat sense entendre molt bé perquè hi ha gent que es fa segons quines preguntes...em deia amb peus de plom: - oye, pero, cuando dicen que no estan conectados con ellos mismos, a que se refieren? porque yo no siento que tenga que buscar nada así...no sé...no llego a entender muy bien el significado...- i s'aragonesa i jo que una mica flipades sí que estem, li intentavem explicar que volia dir i clarament li deia que no es preocupàs, que si no ho entenia era perquè ell ja estava connectat amb el que tenia que estar...però poc a poc es deixava convèncer i deixava que li posassim plantes dintre de la mosquitera perquè tingués somnis reveladors, sempre ens deia - si ya veràs, cuando acabe este curso voy a salir brujo. Un dia, fent es pardal una altra vegada em diu -Rut, si mi padre en este momento pudiera verme, te juro que me deshereda!- això mentre movia els braços fent d'aguila criutura que havia escolllit per fer el ritual. Em va pegar un atac de rialles, observant una fent de gallina, l'altre fent d'arbre, un  de bou, jo una goteta d'aigua, un àguila, tots desperdigats per un descampat al compàs del tambor a lo "indio" tum, tu-tum, tum-tu-tum.
Però vos penseu que tot era així, hi havia classes de física i química que em tornaven loca ja de per sí complexes per a sobre amb un altre idioma.
Per cert, en aquest país a diferència de la veïna Australia, és molt difícil trobar-te amb un  insecte verinós o animal perillós, quina mala sort he de tenir jo que a la segona setmana mentre caminava descalça per un hort comunitari vaig tropitjar una abella, sí sí, és la tercera vegada que me pica una abella al peu!i resulta que li tinc alergia!i després de l'abella em van venir a visitar els polls!gracis!LEAVE ME ALONEEEEEE!!!!

EL VIATGE CONTINUA... ;)

Després d'un mes d'emocions en part descontrolades, com sempre són, sinó no serien emocions, estic pujada al segon avió del dia 29 de gener de l'últim any d'una etapa en la nostra història, així diu el calendari maya, segons el Jaime, amb el seu peculiar tò de doble sentit, és el darrer any de vida,i  per a mi, comença una nova etapa, on els que haguem superat pors, començarem a viure amb més conciència, amb més cor, en definitiva, amb més AMOR. Tots els que m'envolteu estau fent un gran canvi i esforç, deixo un país, econòmicament molt fràgil, vides que s'esforcen per tirar cap endavant buscant esperança a tota aquesta enrevolta, i alhora escales de valors que es giren amunt i avall. Es temps de valents, de nedar contra corrent, de sentir aquesta força que naturalment tots tenim per sobreviure, no estic parlant de problemes, sinó d'OPORTUNITATS, oportunitats de SER,, de SENTIR-SE... Amb el cap ben alt i ple d'orgull, em trec el capell, davants de tots vosaltres, sou valents, perseverants, esteu descobrint com adaptar-vos a aquesta nova situació, creatius, forts, estic molt orgullosa de tenir-vos al costat, Pep, Nuri, Roger, Antonieta, Bibi i Antoine (sou un pack), Abi, Juancar, Pere, Pat, Rosa, Leti, Judith i Nico, mama i molts més,..a llista és tan gran, no cal que jo faci un llistat, vosaltres ja sabeu qui sou, gràcies pel vostre exemple cada un a la seva manera.

Feia temps que no me comprava una revista, però després de fer una valoració i càlcul sobre,l' impacte econòmic, medioambiental, vital i futur, m'hi he decidit, oléee!!visca!!una decisió més (sense paraules) Cuerpomente ha acabat a les meves mans, i  el segon article que em trobo parla, d'quella gent que va "contra corrent"  Ostres tu!!realment que llest que és l'univers, utilitzant aquests medis de comunicació!!Deu ni dó!!( veritat Bibi?)   :)
Només aribar a l'aeroport de Heathrow, m'esperava un xupito gratis de whisky, i jo, fidel a la recomenació de les germanes Vazquez, ràpidament me l'he fotut!mmmm, crec que és el primer xupito de whisky que m'és saborós! Mentre l'escalfor d'aquest es resiteix a desaparèixer del meu esòfeg faig un peregrinatge comercial fins que acabo a una sala per pregar...sí, sí i no us podeu imaginar el bé que me va fer...vaig poder treure'm les sabates, motxila, seure'm al terra, estirar.me, donar gràcies, respirar i en definitiva, SENTIR-ME.  Darrera de la meva cortina hi havia d'altres fidels, on cada un seguia la seva "llum".

Ja a l'avió...-ui!!no!!estic al la filera del mig, i a sobre, al mig de dues persones, dos senyors!ufff!!! bueno, no es pot tenir tot en aquest món- Començo a parlar amb el senyor de la meva dreta...-vinga rut, fes un esforç, comença a preparar la teva oïda a la que serà la teva llengua durant uns mesos-  ens explicam la vida...-ostres!!quin fred que fa!, tinc el cabell congelat- deicideixo posar-me la manta a sobre del cap, li comunico al senyor de la meva dreta que per cert, ja som íntims, que si no vol riure no miri però que jo necessito posar-me la manta al cap i protegir-me d'aquest aire artificial gèlid, tot confesant-li que al meu país, ja diuen que son bastant rara.
El fred no se'n va - Excuse me, it's very cold- li dic a la maquísima japonesa, l'hostessa de vol; justament m'ha toccat a sota de l'aire acondicionat i ja començo a sentir el nas tapat!de veritat que aquest món està clar que no està fent per gent sensible, -achisss!
Després d'explicar-me el perquè da la temperatura molt coherentment i sense falta de raó però que no treu que jo estigui asseguda a sota de l'aire acondicionat,, em proposa canviar-me amb un noi que té la tele trencada, a veure...he pegat una anada de 1000 euros perquè a sobre hagi de triar o congelar-me o tenir que distreure'm 12 hores sense cap película...la resposta no necessita massa menjada d'olla, -achiiiiissss!em canvio de seient. Ara sí, em demano ví blanc i continuem amb la saviesa de los Vazquez!salut!
Compartir un avió ple de japonesos és molt diferent a compartir-lo amb un ple de rusos, com l'última vegada...aquí hi ha absolutment silenci, mengen poket, i no et trobes tota sola fent exercicis a la part darrera de l'avió, un, dos, un, dos, -Rut ves en compta que ja portem dues de ví i un xupito i et sembla que ets més flexible del que ets!


Vaig aribar a Auckland!!!per fí!!només baixar de l'avió i entrar a l'aeroport mentre vas cap a les maletes, una suau música t'acompanya, diferents cants d'ocells i d'altres animals, sembla que entris dins d'un bosc, a més les pareds estan plenes de dibuixos d'aquests i arbres, és preciós. Una molt bona benvinguda! i a sobre quan pujo al bus que me porta a una altra part de l'aeroport per agafar el que espero sigui el meu últim avió, els "beachboys" em donen tb la seva benvinguda amb la mítica cançó: good, good , good, good vibrations, yeeesss!!


Us heu alguna vegada imaginat equivocar-vos d'avió i aparèixer al Mèxic o al Japó quan la teva idea era anar-te'n algun lloc prop de casa??Avui en dia amb totes les mesures, mirades i remirades del l'Staff de l'areolinea és impossible...ui!!però no haviem quedat que rès és impossible?....
L'avió d'Auckland a Nelson surt amb retard...-uff!!porto dos dies viatjant, siusplau, vull un llit!!! (2hores més tard, una vegada dins de l'avió) -Excuse me, però em sembla que aquest seient al costat de la finestre és el meu- li comento a un noi amb ulls axinats, -ui doncs que estrany- em contesta mentre em mostra el ticket amb el mateix número de seient que el meu, -ostres!!que estrany!- i molt amablament em cedeix el seient, així puc dormir un miketa durant aquesta hora que em queda, i que la finestra em faci de coixí, -quin noi més amable!-  De sobte ariba una tercera persona que resulta té uns dels seients on nosaltres ens hem col.locat, es clar, si hi ha dos que tenim el seient 7A, un dels dos s'ha assegut al seient 7B, uf!!quin embull! Arriba l'hostessa de vol, molt estirada per cert, li explikem la situació. -tenim dos 7A, hi ha una equivocació- ens demana mostrar-li el ticket que, en el meu cas, es ressisteix a surtir, on l'he posat!!??, després de 5 minuts, la nice hostessa em mira amb una cara de "nena, fes via que ja és ben hora de partir!" el trobo i ràpidament veig; seient 7A, -Uf!menos mal que no m'he equivocat!- em dic a mi mateixa...De sobte l'hotessa amb un tò sarcàstic em diu, -a veure nena, a on vols anar?i jo contest -a Nelson-  -doncs ja estàs baixant ràpid perquè aquest avió se'n va a adahfhshflkdh- no em recordo del nom del lloc que em va dir però la història és que el meu avió era el del costat!!Us imaginau la vergonya que és aixecar-te i abandonar un avió? tothom mirant-te l'hotessa al darrera diguent -s'ha equivocat!- en veu alta mentre comunica a l'avió del costat que no s'enlairi que falta una passatgera que està a un altra avió??jo excusant-me, -es que porto dos dies d'avions, etc, mentre baixo ben ràpid, però aquí no s'acaba el paperot perquè després has de pujar a l'altra avió, torna a passar vergonya, la gent mirant-me com, aquesta què fa pujant tan tard, i jo vermella, amb dues bossses penjant a cada braç i tb d'avall dels ulls, jaqueta a una mà, botella d'aigua a l'altra, monyo a la virulé. de veres que quina peneta de dona que estic feta...ara ja podeu dir, que conexeu a algú que s'ha equivocat d'avió en ple segle XXI!